Jugar-s’hi la vida

Un camell imprudent, una persecució vibrant, un narcopís al Raval i dos morts són les cartes que ens reparteix Màrius Serra a les primeres pàgines. Que comenci la partida! Uns crits inesperats i una trencadissa de vidres condueixen una parella de Mossos a una escena que els deixa horroritzats: troben un noi jove i una anciana estesos a terra. Totes les portes i finestres són tancades per dins i els cadàvers estan xops. L’expert en jocs, Oriol Comas i Coma, veí del barri, posarà el seu instint de deducció al servei d’un cas que acaba tenint connexions insospitades, nacionals i internacionals. Amb un domini absolut del temps narratiu i amb el característic sentit de l’humor de l’autor, Jugar-s’hi la vida situa l’acció a cavall de la Barcelona actual i la històrica Revolució dels Clavells portuguesa. I esdevé, sobretot, un elogi del joc pel joc davant del joc pel guany. L’atzar continuarà determinant les nostres vides en l’era del Big Data? Quan la curiositat de Comas i Coma desperta sempre afloren les seves ganes de jugar. Encara que això comporti flirtejar amb la mort. «—Vols dir que la versió oficial és mentida? —Mentida no, oficial. Simplement, la versió oficial. No siguis ingènua, Sol. Calla que abans d’electrocutar-se no li clavés una ganivetada, també! Al final se sabrà tot —diu, de tornada al dormitori—. L’únic problema és el secretisme. Fa ferum.»